Com a primera classificació dels teixits es poden distingir dos grans grups:
Es tracta dels teixits principals i majoritaris. Dins d'aquest grup es troben els subgrups següents:
| Calada | Punt per recollida | Punt per ordit | Trenes | Xarxa | Triaxial |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |

Es fabriquen amb les màquines anomenades telers. Als telers se'ls munta un o diversos plegadors d'ordit que contenen els fils de l'ordit disposats paral·lelament i de forma ordenada. Per mitjà d'un sistema de lliços o una màquina Jacquard, que aixequen alguns dels fils (prencs) i altres els deixen a baix (deixos), els fils d'ordit formen un espai triangular anomenat calada. És per aquest espai, i per mitjà d'un sistema d'inserció de trama, que es passa la trama entre els fils de l'ordit per formar el teixit. Per poder-los produir cal preparar el o els plegadors d'ordit que es faran servir, i també passar els fils de l'ordit per les malles dels lliços del teler.
En general, s'obtenen teixits poc elàstics, tot i que amb l'ús d'elastòmers es poden aconseguir teles amb una elasticitat raonablement alta.
Les aplicacions dels teixits de calada són enormes. Es poden aplicar en infinitat d'articles per a la moda i per a aplicacions tècniques. Alguns exemples d'aplicacions són: pantalons, camises, llenços, estovalles, tovalloles, lones...


Es fabriquen amb tricotoses, amb màquines circulars de punt de petit o gran diàmetre o amb màquines Cotton.
En aquests teixits un mateix fil forma les malles consecutivament, una després de l'altra en horitzontal. Les principals característiques d'aquests teixits són les següents:
En el vídeo que hi ha a continuació es pot veure com es forma una malla teixida.
Les principals aplicacions per a aquest tipus de teixits són jerseis, dessuadores, roba interior, samarretes, mitjons...

En aquests teixits tots els fils de l'ordit formen malla simultàniament. Es fabriquen amb màquines Raschel o màquines Ketten, les quals abans de poder produir teixit, requereixen una preparació prèvia de creació dels plegadors d'ordit que s'utilitzaran. També cal passar els diferents fils dels ordits pels diferents passadors de les màquines.

Les principals característiques d'aquests teixits són les següents:
En el vídeo es veu com es forma la malla en una màquina Ketten amb dues barres de passadors. S'aprecia clarament com treballen els passadors, les agulles i les platines per formar les malles. Això passa amb totes les agulles de la màquina de forma simultània.

Les principals aplicacions d'aquest tipus de teixits són per aplicacions tècniques, blondes, teles 3D, neoprens...

Són estructures tèxtils formades per fils que s'entrellacen entre ells de forma axial. Són exemples de trenes les cordes, corretges, cordons...
Aquests encreuaments dels fils sovint es porten a terme sobre conjunts de fibres que formen una ànima per donar consistència i resistència als productes obtinguts.

Són teixits on els fils s'uneixen entre ells per mitjà de nusos. Tenen la particularitat de què deixen espais buits considerablement grans, ja que els fils estan separats els uns dels altres. Normalment, tenen aplicacions tècniques, tot i que en el camp de la moda s'han usat per recollir els cabells llargs, mig tapar parts del cos, entre altres usos.
Les aplicacions més habituals per a aquests tipus de teixits són les xarxes de pescadors, les xarxes de porteries de football o cistelles de bàsquet, les xarxes per protegir de la caiguda de persones o objectes...
Són teixits poc habituals, per a aplicacions més aviat tècniques. En aquests teixits els fils es disposen en tres eixos, per la qual cosa alguns fils estan en angle amb relació als altres.
Són teixits que s'obtenen directament a partir de fibres, sense passar per l'estat de fil. Això estalvia etapes en el procés de fabricació, però també limita les aplicacions que es poden donar a aquesta mena de teixits. Es classifiquen en pel·lícules, escumes i feltres.
Es poden elaborar mecànicament, amb productes adhesius, per dissolució, per fusió o per una combinació d'aquests procediments.
Formades a partir de solucions químiques, com l'hule, bosses plàstiques, cortines de bany...
Similars a les pel·lícules, amb l'afegit de partícules d'aire, la qual cosa genera una gran porositat del material i una molt baixa densitat (poc pes i molt volum).

Formats amb fibres de diversos tipus, generalment viscosa, polièster i polipropilè. Generalment, són usats com a teixits per a usos tècnics, filtres, panys de neteja...
Els feltres fa molts anys que s'utilitzen per fer barrets i altres elements decoratius.