El títol o número dels fils es una relació entre una longitud i el pes d'aquesta longitud. Amb això es pot obtenir un valor numèric que dóna una idea orientativa del seu gruix, o almenys fa possible comparar-lo amb el gruix d'altres fils dels que es coneixen els seus títols.
Aquesta relació entre longitud i pes es pot expressar d'infinites maneres diferents. Això dóna lloc als sistemes de numeració. Un sistema de numeració queda completament definit quan es dóna el seu pes base (Pb) i la seva longitud base (Lb), les dues característiques més importants de qualsevol sistema de numeració.
Els sistemes de numeració poden ser directes o bé indirectes, també anomenats inversos.
Els orígens dels sistemes de numeració són diversos i variats. Alguns agafen el seu nom d'un mètode de filatura, com per exemple el sistema de Llana de Carda (Lc), altres tenen noms que agafem dels llocs on s'han utilitzat, com per exemple el sistema de Cotó Català o Número Català (Nc). Altres prenen el nom de la matèria amb la que es treballa com per exemple el Número del lli (Nlea). I així es poden trobar infinitat de sistemes de numeració.
El mètode de mesura aquí explicat és també vàlid per a la numeració de fibres, cintes i metxes.
Es caracteritzen perquè el valor del títol el dóna la quantitat de vegades que el Pb del sistema de numeració entra en el pes de la longitud fixa del sistema de numeració, la Lb. S'observa que en aquest cas la longitud de fil és fixa i el que varia, i dóna el valor numèric del títol, és la quantitat de pesos base necessaris per equilibrar aquella longitud en una balança.

En els sistemes de numeració directes es dóna el fet que hi ha una correlació directe entre el títol del fil i el seu gruix, de manera que a més títol d'un fil, més gruix del mateix.
En els sistemes de numeració indirectes es manté fixa és el Pb i el que dóna el valor del títol és la quantitat de madeixes de la Lb necessàries per equilibrar en una balança aquest Pb.

En els sistemes de numeració indirectes la correlació entre el títol dels fils i el seu gruix és inversa, de manera que a més títol dels fils, menys gruix dels mateixos.
A la taula següent hi podeu trobar alguns exemples de sistemes de numeració tant directes com indirectes.
|
Sistema |
Tipus |
Abreujatura |
Longitud base |
Pes base |
Ús |
| Tex | Directe | Tex | 1.000m | 1g | És el sistema directe internacional |
| Diners | Directe | Dn | 9.000m | 1g | Per a fils prims de filaments químics o seda |
| Llana de carda | Directe | Lc | 504m | 1g | És el procés de filatura de llana de carda |
| Número mètric | Indirecte | Nm | 1.000m | 1.000g | És el sistema invers internacional. Inicialment s'usava per a la numeració de fils d'estam. Actualment és un dels sistemes de numeració més usats |
| Número anglès | Indirecte | Ne | 768,096m | 453g (1 lliura anglesa) | Usat per a fils de cotó principalment en el regne unit |
| Número català | Indirecte | Nc | 777,5m | 440g | Usat a Catalunya en la filatura de cotó |
| Número del lli | Indirecte | Nlea | 274,2m (300 iardes angleses) | 453g (1 lliura anglesa) | Usat en la numeració dels fils de lli |
A partir del títol i de conèixer el Pb i la Lb dels sistemes de numeració dels fils és relativament fàcil fer càlculs de consums, productivitat, quantitats disponibles... de fils.
El Nm és un dels sistemes de numeració més usats. A partir de conèixer el Nm mètric d'un fil, de la mateixa manera en com es podria fer amb qualsevol dels altres sistemes, és relativament fàcil, per exemple, calcular el pes de fil necessari per a la fabricació d'un determinat article tèxtil.
El sistema Nm és especialment còmode a l'hora de treballar, ja que estableix una relació directe entre els metres (m), els grans (g) i el títol (Nm) d'un fil, de manera que donats dos dels paràmetres anteriors és fàcil calcular el tercer amb les equacions següents:
m/g = Nm
m/Nm = g
Nm · g = m
Per exemple, si cal adquirir 3.700.000m d'un fil del 5Nm, calcular el pes de fil a comprar, que es la manera amb la que cal parlar a un filador, és tan fàcil com fer 3.700.000/5 = 740.000g => 740Kg.
Amb tots els altres sistemes de numeració es pot portar a terme el mateix càlcul, o tots els que siguin necessaris, però no resulten ser tan directes i còmodes a l'hora d'operar.
En moltes ocasions, per tal de dotar-los de característiques millors, els fils es doblen a dos o més caps i, d'aquesta manera, s'obtenen torçals o fils a varis caps.

La nomenclatura en la numeració de fils a diversos caps funciona de manera que en sistemes inversos el nombre de caps s'escriu abans o després del títol del fil senzill, segons es tracti de numerar els fils en el procés cotoner o en el procés llaner. Per exemple, en el procés cotoner 30/2Ne significa que es té un fil de dos caps on cadascun d'ells té un títol de 30Ne. En el procés llaner s'escriuria 2/30 Ne. En els sistemes directes s'escriu de manera que el nombre de caps multiplica el títol del fil senzill. Per exemple, 2 x 50 Tex indica un fil de dos caps on cadascun d'ells té un títol de 50 Tex.

Cal tenir en compte que en retorçar dos o més fils aquests experimenten una contracció i, en conseqüència, el fils que en resulten tenen un pes major concentrada en una longitud més curta. Així doncs, els títols del fils conjunts poden no tenir una relació directe amb els títols expressats quan se'ls anomena. Per exemple, un 2/50Nm possiblement no es correspondrà amb exactitud amb un 25Nm com a fil conjunt, a no ser que l'efecte de la contracció hagi estat inclosa en el títol dels fils simples.